Recuperar la calma
Al cor de Vulpellac, una petita localitat del Baix Empordà, dues construccions dels segles XIV i XVII convergeixen per donar forma a un habitatge excepcional. Catalogada com a patrimoni nacional.
Aquesta casa de dues plantes havia perdut part de la seva identitat després de successives intervencions que havien desdibuixat el caràcter original de l’arquitectura. La missió del projecte va ser tan senzilla de definir com complexa de materialitzar: recuperar la calma original de la casa.
Un habitatge històric al cor de Vulpellac
L’estat inicial de l’habitatge estava marcat per una acumulació de decisions estètiques inconnexes. Combinacions cromàtiques estridents, materials sense relació entre si i una evident manca de coherència havien ocultat la bellesa d’una construcció amb segles d’història. Davant d’això, el projecte va apostar per l’autenticitat i la recuperació d’una atmosfera de serenor.
L’organització interior s’articula en dos nivells clarament diferenciats. La planta baixa acull els espais de dia i un pati amb porxo, mentre que la planta superior reuneix una zona de despatx i les estances de descans.
Calç, pedra i microciment per retornar la respiració als espais
La intervenció va començar abordant un dels principals problemes de l’habitatge: les humitats per capil·laritat. Es van eliminar els revestiments de formigó existents a les parets de la planta baixa per substituir-los per estucs de calç, retornant als murs la seva capacitat de transpiració natural.
Durant el procés també es va recuperar una antiga finestra que havia estat tapiada des de l’època en què part de la casa funcionava com a botiga de queviures del poble. La seva reobertura no només restableix la lectura original de la façana, sinó que permet que la llum torni a penetrar en profunditat als espais interiors.
La voluntat d’unificar l’habitatge va portar a l’elecció d’un paviment continu de microciment en to pedra, aplicat a totes dues plantes, incloses les escales i els banys.
Una paleta essencial de blancs, fustes naturals i llum
La premissa era clara: construir una llar essencial. Un espai on cada element tingués una raó de ser i on l’absència d’artifici es convertís en el principal luxe. Blancs, blancs trencats i fustes naturals conformen una paleta deliberadament reduïda que potencia la llum i posa en valor les textures.
Mobles vintage, art i peces escollides amb precisió
El propietari va tenir un paper fonamental en el procés creatiu. La selecció del mobiliari va ser el resultat d’una recerca pausada entre antiquaris i botigues vintage de Catalunya i França. Cada peça va ser escollida meticulosament per integrar-se en el conjunt i contribuir a una narrativa coherent.
La mateixa atenció es va dedicar a les obres d’art, seleccionades específicament per a cada estança després d’un recorregut per galeries.
L’accés, l’escala i la sala d’estar: una seqüència de gestos mínims
Des de l’accés principal, un ampli distribuïdor organitza les circulacions cap a la sala d’estar, la cuina, el pati i la planta superior. La nova escala, concebuda com una seqüència de plans monocromàtics, s’integra amb naturalitat a l’espai. La seva presència escultòrica es veu reforçada per una única làmpada d’Il Fanale situada a nivell del terra, un gest mínim que concentra tota l’atenció.
A la sala d’estar, el sostre voltat i de poca alçada va portar a descartar qualsevol il·luminació tècnica en favor d’una atmosfera íntima amb llum indirecta. Una cadira restaurada, recuperant el to de la fusta original, s’acompanya d’una singular làmpada de Vibia, establint un diàleg entre allò antic i allò contemporani que es repeteix en diferents punts de l’habitatge.
La cuina i el pati: recuperar l’essencial sense afegir soroll
La cuina s’obre com un dels espais més acollidors de la casa. L’eliminació d’un envà va permetre ampliar-ne la superfície i descobrir un parell de parets de pedra. El mobiliari de cuina, de línies senzilles i acabat blanc, incorpora referències al passat mitjançant una antiga cuina econòmica de ferro colat. La taula, les cadires i les làmpades són peces recuperades trobades a França.
A l’exterior, el pati va ser sotmès a un procés de recuperació. La volta del sostre es va netejar per retornar-li el to del maó vist. També es va fer una neteja d’heures i plantes que carregaven excessivament les parets.
Despatx, dormitoris i banys: calma, art i arquitectura històrica
La planta superior s’inicia amb una zona oberta destinada a despatx. Una taula i una cadira d’antiquari s’acompanyen d’una obra de Carla Tarruella que, lluny d’imposar-se, s’integra en l’atmosfera general mitjançant una refinada harmonia cromàtica.
Els tres dormitoris continuen el mateix discurs. La neutralitat dels materials, la sobrietat de les formes i la presència mesurada de peces vintage construeixen espais tranquils i atemporals.
A la suite principal, una gran obra realitzada a llapis aporta profunditat visual a través de la subtilesa dels seus traços. El segon dormitori segueix la mateixa línia de disseny amb mobiliari vintage procedent de Casa Azul Bisbal, i unes làmpades petites de DCW Éditions complementen el llit. La tercera habitació conserva un dels elements més singulars de l’habitatge: una finestra medieval per a la qual es va instal·lar una fusteria de fusta lleugera, permetent que l’arquitectura històrica continués sent la protagonista.
Els banys responen a la mateixa lògica de depuració formal. Mobles d’obra acabats en blanc, lavabos de marbre sobre taulell, miralls d’inspiració clàssica i peces recuperades conformen espais on la funcionalitat conviu amb una sofisticació discreta.
Una reconciliació amb la història del lloc
Més que una reforma, el projecte planteja una reconciliació amb la història del lloc. Una intervenció que elimina el soroll acumulat durant dècades per recuperar l’essència d’una arquitectura que no necessita excessos per emocionar. Entre murs centenaris, pedra, calç i llum natural, la casa torna a respirar amb la serenor que sempre li havia pertangut.
T’ha agradat aquest projecte?
Explica’ns què podem fer junts
